Inspiració

No necessito una empenta. Puc caminar sola. Si vull desfogar-me agafo llapis i paper i deixo anar linies que em deixen nua davant la meva propia mirada. No necessito aturar-me a pensar que vull dir, perquè l'inspiració rau dins meu adormida, esperant una escletxa que la deixi revifar. Només jau...espera el seu moment com qualsevol flama s'alimenta d'oxigen.

Creus en mi. Sempre busques despertar-me d'aquest son. Intentes obrir els meus ulls sigui quin sigui el preu, doncs no t'importen les conseqüències. Busques ser el meu oxigen, aquesta escletxa que em faci tornar al món, o que m'obri les portes del teu. No vols que continui amagada dins els meus pensaments, vols ser el meu llapis i si s'escau, el meu paper.

Llegeixes amb atenció els meus escrits. Per primer cop en molt de temps algú li busca un sentit a la meva veu, un to, quins sentiments amaga darrere el silenci trencat...i vols ajuntar les bocins de la meva essència que s'amaguen a l'indret més fons de mi mateixa, i de tu. Perquè formes part de mi també.

Joke

Els carrers plens de bullici, aquí i allà es senten els crits dels nens, els lladrucs dels gossos, i les converses d'un grup de dones. Bicicletes, aire fresc, ja és època de gelats! I camino sola entre la multitud...invisible, tota cofoïa i orgullosa.

Em deixo endur per un petit bri d'aire que em porta a llocs remotament coneguts. I en cadascun d'aquests passos estic decidint. Encara que no ho vulgui reconèixer. I acabo en l'indret més solitari i fosc del món. Acabo desdibuixada entre les parets, grises...ocres, però se'm pot reconèixer clarament per la meva figura, la meva ombra em persegueix.

I no he pogut trobar la resposta que buscava. I no vull sentir més paraules disfressades de veritat. Quan et persegueix el teu jo, estàs sola, mai hi haurà ningú.

Back

Les circumstàncies de la vida solen ser incertes...i mai saps el que et depararà el demà. Pots molestar-te a fer plans, que les coses aniràn com pensaves o no.

Mirant enrere, me n'adono que darrere les pors i la inseguretat, no he canviat gens. I me adonat que els dies transcorren amb les mateixes hores per mi. I això és algo positiu. Significa que tot i els obstacles, no he deixat mai de ser jo mateixa.

Jo no he canviat. Però al meu voltant, la percepció de la realitat es difumina entre aires ofuscats. He començat un altre camí, m'he penedit del que havia començat. Bé, penedir-se tampoc val la pena...no és bo penedir-se de res. Només sé que no sé que vull fer amb la meva vida, i m'encnata no saber-ho i poder improvitzar com ja em toca. Deixar-me endur per la corrent sense por a ofegar-me. I és que...sempre queda aquest bri d'esperança.

Pols oposats

A vegades diuen que els pols oposats s'atrauen...és una atracció imperfecta basada en una superficialitat d'enteniment i al final les escletxes apareixen. Són abismals, presuposen que la vida és A o B, creient que poden definir tot allò que senten, repel·lir qualsevol mal i martiritzar els dies més clars. El fet és que quan només et queda el blanc o el negre, la vida deixa de tenir sentit. La manca de les tonalitats significa una minusvalua dels sentits...i en definitiva, de la vida. I creus que tens un ànima incandescent que podrà càrregar el pes de la foscor, però el fet és que no li queda força i la seva estructura és torça progressivament fins canviar tant...que ja no recordes com era inicialment i ha perdut la seva essència. I no saps com recuperar-la, és clar, que les coses no són tan fàcils. I aquesta serà la gràcia de la vida, i et conformes, somrius i trepitjes amb fermesa i decisió les pors.

Res

I en el fons només és por a no tornar a tenir allò que m'omplia,
quan el camí s'acaba no saps cap a on has d'anar, i en el fons
només és por a tornar enrere, perquè hi ha moments que
demanen a crits retrocedir...però per sort o per desgràcia no
podem. I em quedo anclada al present.

Ni les llàgrimes volen recòrrer el camí per mi. Es queden
aturades i no prenen cap direcció, haig de ser jo la que esculli
i no sé per què però ja no tinc por a equivocar-me, perquè
assumeixo que algun dia aquest camí encara que sigui erroni
em durà al que realment busco, i si no? Doncs res.

Nuesa

I un bon dia t'aixeques i mires al teu voltant i te n'adones que les coses no són com et pensaves i que de cop tots els teus esquemes s'han trencat deixant-te nua davant l'indiferència del món. I pensaves que havies crescut, i pensaves que havies creat un mur impenetrable, però te n'adones que les escletxes cada cop s'agreujen més...i en una situació normal, amb una tireta bastaria, però prefereixes deixar que sagnin i a més disfrutes mirant com cada cop es fan més grans. I aquell mateix dia te'n vas a dormir pensant que la vida és una merda, però ara ho fas somrient perquè saps que encara que ho sigui, pots estar nua i no sentir vergonya.

No sé...

No sé si he tenir por a que em facis sentir be,
només sé que se'm dibuixa un somriure.

Plans

I si alguna cosa m'està ensenyant la vida
últimament és que no s'han de fer plans...
No s'ha de tenir tot pensat perquè al final
tot es trenca i les peçes no encaixaven on
tu les havies possat..

També he après que les aparences enganyen
i que mai t'has de quedar amb la primera
impressió (encara que sigui bona...) perquè
també et pots equivocar...

Però en definitiva errar és humà i aprens
moltes coses sobre la vida, perquè això ningú
t'ho ensenya...

però a mi m'estàn ensenyant :)

Il·lusions...

I em sembla que mai m'he parat a parlat sobre les il·lusions.
Sovint passa que passen coses que revolucionen la nostra
vida i de seguida pensem que ens ho solucionaran tot,
n'esperem massa i degut a això es solen trencar.

A mi especialment em passa molt...que n'espero molt de
determinats fets que ocorren a la meva vida però al final
només t'enportes males passades...definitivament és millor
viure la vida i no pensar-hi,

però és difícil i jo no ho se fer. I mira que tinc por sempre
d'equivocar-me i al final macaba passant, i tot i que ho
intueixo em sento cega. Però això s'ha d'acabar.

Fora la por a ser qui sóc
Fora la por a equivocar-se
Fora la bena que duc als ulls

Intentaré no pensar en res, i simplement deixar que les
coses passin, sense emparanoiar-me, sense crear-me
grans expectatives fins que me les pugui crear.

Amb passos petits però ferms...s'arriba a construir un
gran camí.

Obre els ulls...

Hi ha vegades que desitges tant alguna cosa que arribes a
confondre sentiments i acabes fent-te mal...
després de posar en ordre les idees me'n vaig adonar que
no tot és el que sembla però no val la pena decaure, la
vida és composa de petits moments que hem de saber
aprofitar i si caus, t'aixeques i continues.

Per això me n'alegro de ser com sóc, i és que ara ho veig
tot clar...que no val la pena patir, i que les coses sempre
tenen un cantó bo?

Continua sense agradar-me la gent, continuo pensant que
no em penso obrir del tot, però tinc ganes de menjar-me el
món i si he pogut fer un gran pas com he fet aquest estiu,
sóc capaç de mantenir aquesta filosofia.

No existeix això...

Tant de temps intentant-me aixecar, per ara caure per un precipici.
És ironic però m'he cansat de ser tan ingenua...he decidit que no vull
obrir-me més al món, ja que aquest ha decidit utilitzar l'hipocresia
com a bandera. El meu símbol serà la foscor...tan negre com les ombres del meu cor, i la meva cançò tornarà.

Second chances

I si la vida et dóna una segona oportunitat?
Ja havia parlat en algun moment del factor sorpresa...i d'això es tracta que les coses passen quan menys te les esperes i quan creia que tot anava be, resulta que no era res d'això el que volia i m'otorga una segona oportunitat...per pensar-me be les coses, sentir que no m'equivoco... i em sento be, ara més que mai sento que puc dedicar-li un somriure sincer, ara més que mai sé que seré capaç de gaudir de cada moment :)

Un lloc on mai he estat...

i tot i així no deixo de somiar,
penso que algun dia arribara aquest moment
en el que tant he pensat i dibuixo un somriure,
però quant he d'esperar...
A poc a poc...bocinet a bocinet, construiré el
meu somni, esperam perquè algun dia et podré
sentir al cor.

Reciclatge urgent

Definitivament hi ha persones que sobren a la meva vida
Sempre he viscut amb poques companyies i no m'interessa
tenir gent extra que no m'aporta més que inoportunitat
i males formes...
És millor estar sol que mal acompanyat i e spreferible
envoltar-te únicament de gent que val la pena que carregar
amb gent que només dificulta el te camí, obstacles no
gràcies, i hi ha gent que necessita crèixer una micona encara.
He dit.

Es com si...

les forces disminuissin i no sabes com actuar...
com si m'hagués oblidat del meu paper i no
sabes com continuar...

Mai més

Un dia algú va creure que podia somiar.

El cert és que els somnis s'acaben quan et despertes

i la realitat s'acaba quan somies.

Així que no val la pena tornar-ho a intentar.

Sentiments

Hi ha sentiments que no sabem descriure...
Moltes vegades és difícil expressar que sentim.
Una cançó, un llibre, una pel·lícula ens ajuden
a fer volar el nostre interior.
Sentiments inspirats que aconsegueixen fer-te
sentir millor...Quan t’identifiques amb això...
o quan t’ajuda a crear la teva pròpia essència...
no hi ha res que es pugui comparar...

Sinceritat

I què és sinó al sinceritat....?

Una manera d'obrir-te a tu mateix i als altres
i agradi o no agradi, jo l'utilitzaré
i em crearé enemics, o potser amics...
però podré confiar en mi mateixa.

In(dependència)

A vegades hi ha coses a la vida que ens fan mal,
de les quals ens culpem o que no sabem com
afrontar...

El cert és que si vas de cara, i ho veus amb objectivitat
no has de deixar que t'afectin nimietats...
Si una cosa és difícil, t'esforces i no perds les ganes
al final sempre l'acabés aconseguint...

I donant un consell general, hi ha persones que només
busquen aprofitar-se d'aquesta força que té la gent,
que volen quedar-se amb l'esforç...jo et dic que són
persones buides d'ànima...que són les que realment no
valen res. Així, no et preocupis per elles, ja que no
t'aporten res a la vida com a persona i observa com
s'arroseguen entre mentida i falsetat per aconseguir els
seus objectius entre un mar d'hipocresia.

I tu, de lluny, acabaràs comprovant que has guanyat...
I que tens el que vols.

Relativitat...

i és que dos ulls poden veure el món molt diferent,
dos llavis poden expressar-se diferent...
dos mans poden tenir diferent tacte i
dos cossos desprendre calor o fred...

A la vida tot és tan relatiu, mentre uns gaudeixen,
altres no ho fan...d'altres potser recuperen vincles
perduts o es limiten a acceptar la seva situació.

I tu, com veus el món que t'envolta?
Jo el veig amb ulls foscos, llavis calents, mans
suaus i cos fred.

Ja no sé...

si fer o deixar de fer. Ja que cada cop que ho
intento...no ho aconsegueixo. Ja no sé si vull
ser A o B...si puc somriure o no...
Vaig enterrar el sentiment i vaig intentar perdre
la clau...pero és com si ara l'hagués trobat.
M'agradaria no tornar-la a trobar mai més
però és evident que em perseguirà sempre...
a vegades un petit raig de llum ajuda dins de
tanta foscor...de yuki a yami.

No deixis mai...

de sentir-te viu/va, de ser tu mateix
perquè si la vida no et somriu
has de somriure tu a la vida...

I si un dia....

t'aixeques i no saps qui ets ni que fas
i et preguntés perquè fas el que fas,
perquè sents el que sents...
I si un dia...vols somiar, obrir les ales i
volar però no en tens l'oportunitat?
Com ser tu mateix/a?

Capacitat de...

fer milions de coses a la vegada, anar amunt i abaix buscant un punt mig; i tots tenim un punt en que diem prou, la pròxima vegada creare ambient...amb una música agradable.
Quines són les nostres propies limitacions? A que som capaços de renunciar per tal d'aconseguir els nostres propòsits? Quina és la cosa més preuada per vosaltres? I no és qüestió de posar-nos filosòfics...però tots ens preguntem això i molt més. Qui té una resposta?

Efímera...

Efímera...com ne's la vida d'efímera...
un bon dia t'aixeques i te n'adones que no saps que fas amb ella;
un altre ja ets mort i no has aconseguit els teus somnis...
I que ne'm de fer de les esperances? Si en el fons només eren
un consol per poder aguantar la realitat... una realitat que preferiries
recordar com un somni del qual despertes amb una bona sensació.

I si no t'agrada....

et fots. Així de clar. A la vida moltes vegades no ens donen a escollir l'opció que volem; a més, moltes vegades les preguntes de múltiple opció tenen trampa i resten punts. Només podem posar bona cara i buscar petites coses que ens fagin sentir be, perquè les petites coses sempre són les més significatives, i en definitiva, les millors. Apreciar els petits regals de la vida i no enfonsar-se davant les adversitats. 1 somriure=1 regal

Factor sorpresa

A vegades les coses no són com voldries que fossis.
No podem pretendre tenir el control al 100% de la
nostra vida...hi ha molts factors, com la sort, que
hi tenen molt més a veure que nosaltres, o no?

Avui he començat la uni...en tenia ganes, per una banda
és com m'esperava, d'altra em decepciona...però
s'ha d'aconseguir posar al mateix nivell la balança.

Unes coses molt clares...d'altres no tant...però el
"factor sorpresa" pot millorar o destrossar els nostres
plans...i no podem fer-hi res.

Pd: Amb això animo a lluitar pel que es vol,
no a rendir-se, eh??

Nostalgia

Ultimament m'envaeix la nostalgia...i no sé perquè.
Trobo a faltar coses i no sé quines són, sentiments,
actituds, somriures...
La vida dona moltes voltes i a vegades no pots
controlar cap a on es dirigeix...però no pots deixar
escapar els petits detalls que la fan més dolça.